La moissanita només existeix en quantitats extremadament petites en certs tipus de meteorits i dipòsits de corindó. La majoria de carbur de silici venut a tot el món, incloses les joies de moissanita, és sintètica.
El 1893, Moissan va descobrir per primera vegada el carbur de silici natural en un meteorit a Arizona, anomenant el material moissanita el 1905. No obstant això, el descobriment del doctor Moissan va ser qüestionat inicialment perquè les seves mostres podrien haver estat contaminades per fulles de serra de carbur de silici que ja hi havia al mercat en aquell moment.
El carbur de silici és rar a la Terra però comú a l'espai. El carbur de silici que es troba a l'espai i als meteorits és principalment -SiC. L'anàlisi dels grans de SiC trobats al meteorit Murchison va mostrar una relació d'isòtops de carboni i silici inusual, cosa que indica que aquests grans es van originar fora del sistema solar.
